Sessió 17 (13.5.08). Resum

Sessió 17, Dimarts 13 de maig
Anna

Després d’una setmana de treva amb l’Enric, el retrobem com sempre alegre repartint amb més o menys efusivitat propaganda sobre cursos, cursets i seminaris als quals no podrem assistir, entre d’altres coses, perquè a aquestes alçades, tenim pendent tanta feina, que quan emprenem d’altres activitats ens sobrevenen accessos de culpabilitat...
Com que no som supersticiosos, provem a demanar clemència quan als plaços d’entrega de la Webquest...podem estar tranquils, però...

D’entrada, ens fa una ordre del dia d’allò que constituirà la classe d’avui. Si fins ara i dins allò que constitueix el fenomen educatiu, havíem tractat educador, educand i relació educativa...ara ha arribat el torn dels objectius, front que pretén escometre –com ja és habitual- a partir de l’estudi d’un cas concret.

També ens esmenta el recurs d’una web que pertany a un museu pedagògic del Canadà –que he estat incapaç de trobar a la xarxa- i ens en mostra concretament, el tractament iconogràfic que es presta a les diferents maneres o enfocs educatius des d’una perspectiva històrica. Així, segons l’enfoc...
- a l’Antiguitat, preval la formació de guerrers
- a l’Època Mitjaval, la formació de creients
- a la Iª Modernitat, la formació de persones
- al s.XIX, la formació d’una idea molt concreta de ciutadans
- al s.XX, l’educació de la totalitat de ciutadans

Aquest apunt, vindria a reforçar la primera idea de la tarda. Aquí va... :
és a partir del context que hom es reafirma en un tipus d’educació o en un altre. És a dir, i dit d’altra forma : no podem plantejar-nos quins objectius ha de tenir l’educació –diagnòstic personal de l’Enric- sense tenir en compte el context.

Un exemple més proper ? L’informe PISA el.laborat per iniciativa de la OCDE.
Una possible clau : Per què l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, el.labora projectes educatius ? Bon material per a la reflexió...
Obtingut l’informe PISA i d’acord amb els resultats, l’OCDE el.labora un projecte (DeSeCo) on es pretenen fixar quins serien els objectius de l’educació.
A grans trets....
a) Domini de les competències necessàries o l’accés al coneixement (tecnologia i mitjans).
b) Competències que permetin interactuar en grups socials i culturalment heterogenis.
c) Competències que permetin actuar autònomament (crear entorn propi).

Què podríem dir-hi al respecte? Bé, sens dubte grans principis pedagògics, difícilment criticables i alhora de traduir a la pràctica. I es que pel que fa als dos darrers objectius, com avaluar-ne l’adquisició d’unes competències tant polièdriques? La LEC s’hi ajustarà?
El cas és que es tracta d’una plantilla genèrica sobre la qual caldrà construir la resta...i en tot cas, quina seria sinó la nostra proposta de plantilla?

Arribats a aquest punt i en referència a la dificultat per desenvolupar les competències d’autonomia, se’ns és plantejat l’esperat estudi de cas...

-Una menor (16/17 anys) que plora, en ésser requerida per la mestra (amiga de la seva mare) acaba confessant la seva preocupació per una possibilitat d’embaràs.
-La mestra recomana que es faci la prova i quedi tranquila


Fins aquí, res a dir ? Quant a l’autonomia, en principi tenim al davant una persona pre-madura. Algú apunta la possibilitat d’haver recomanat d’exposar-ho a casa.




-La nena es fa la prova i surt negativa.
-Al cap d’un mes, la mestra s’hi interessa i la menor contesta que ja li ha vingut la regla.
-La mestra ho dona per tancat.



Ara, bé, qui és la mestra per decidir què s’ha de fer ?
El Víctor –d’acord amb el criteri d’autonomia- subscriu la bona actuació de la mestra, ja que fa de guia en un tema no acadèmic.
Autonomia i responsabilitat haurien d’anar lligades
La Laia pensa que éssent al s.XXI i d’acord amb la informació de la que disposem actualment, la nena no ha estat responsable.
I en tot cas –diu l’Enric- se li han donat les eines per tal que ho fos?



-A la nena , però, no li ve la regla novament i no en diu res.
-Més endavant, la mare truca la mestra per saber si estava assabentada de l’embaràs.
-La mestra adueix que “no se li pot demanar això...”, apel.lant a un possible principi de confidencialitat.



A partir d’aquí s’obren diferents fronts de debat :

- Pel David, la mestra és incoherent, ja que canvia el rol de partida. En un principi s’extralimita i després es redueix a l’àmbit acadèmic.
- Hauria d’haver informat la família des d’un bon principi, quan era evident que no ho sabia?
- La manera de fer de la tutora ve determinada per l’amistat amb la mare de la nena? L’amistat entre turor/a i mare, pot complicar la relació educativa. L’Enric comenta que cal establir una distància emocional respecte allò professional. Si no n’hi ha, el rol docent es perd.

Dues idees per reflexionar:
- Actúa professionalment ,la turora?
- Què busca pedagògicament amb la seva acció?

Perquè si allò que cercava era potenciar-ne l’autonomia, no ho ha aconseguit.
Què interpretaríem per autonomia,doncs? La capacitat o destresa de prendre les teves pròpies decisions, però també –com apunta el David- la d’admetre com i quan necessites l’ajuda dels altres.
Una qüestió que no hem d’oblidar és que només podem treballar l’autonomia en relació de la dependència.
Finalment, la Mònica creu que la mestra hauria d’haver efectuat un seguiment del tema, un cop ja implicada. La seva funció docent era ensenyar-la a ubicar-se amb autonomia; però en darrera instància, hauria d’haver recoregut als pares.

En conclusió i sintetitzant, l’actuació de la mestra no ens sembla la més adient per tot això dit, perquè la nena no dona mostres d’autonomia ni responsabilitat, és encara dependent,etc i la mestra canvia els termes del rol inicial.

Tanmateix, no era el cas de treure’n definitivament, la conclusió.
Anem amb compte amb els judicis sumaris i amb determinades síntesis en matèria d’educació. No parlem de ciències exactes i amb les persones sempre hi ha atzar i sorpresa...
De tot plegat, que en podem extreure? En síntesi, allò que déiem d’un bon principi i una miqueta més...
La nostra activitat docent s’articularà en base a uns objectius, però serà absurd determinar aquests, si abans no tenim en compte el context...
I hem tancat un cercle...