SESSIÓ 16 29/04/2008

29/04/2008
Alba Aldana

Abans de començar amb la matèria del dia d’avui l’Enric fa un parèntesi inicial per comentar un article més els avantprojectes per la webquest.
Després va comentar el que faria en aquesta sessió fent un recordatori de la classe anterior de les dimensions de l’educació per poder després enllaçar-ho amb els continguts per acabar la teoria sobre aquest punt de l’educador. Després comenta que veurem un vídeo de educació física fet en escoles de Barcelona el qual ens diu que ens fixem en el que em estat veient al llarg d’aquests dies (l’educador i les relacions d’aquest amb els educands).

Comencem ja ha entrar en matèria: Els continguts (com són)
Abans de començar a explicar els continguts comenta que el que fa les dimensions és orientar i els continguts donen altres aspectes que es donen independentment de les dimensions. Aquests aspectes són el coneixement (essent el més ampli) el qual informar; donant lloc a que sigui més transmissible. Fa referències a conceptes i nocions fent que siguin més abstractes les quals no son tangibles com per exemple sumes, tolerància... És una arrel molt cognitiva; “se sap o no se sap”.
Un altre contingut seria; la educació proporciona eines i habilitats tant motores com socials i emocionals. Per exemple fer un examen (eina de l’educació) fa que puguem demostrar les destreses cognitives. Per tant habilitats ja que aquestes són les destreses que l’alumne a de demostrar que sap fer.
Trobem també com a contingut; normes e idees que fa referència als valors essent actituds, valors, opinions, principis...

L’Enric no aprofundeix més en aquests continguts perquè comenta que això ja ho realitzarem al llarg de la carrera.
Però ens comenta que per portar a cap un contingut s’ha de fer amb una metodologia. Després de dir allò tot seguit va formular una pregunta: Què és diu com a programa de metodologia?
Alguns alumnes que van assistir a classe comenten que es la forma de fer alguna cosa, una manera. Donant lloc a que l’Enric comenti que la metodologia vol dir camí.

Tot seguit varem passar ja al vídeo, la teoria ara l’havíem d’aplicar en el vídeo el qual es va comentar que es dividia en set tipus de metodologies que s’aplicaven a la realitat.
*Comandament directe
*Assignació de tasques
*Ensenyament recíproc
*Descobriment guiat
*Resolució de problemes
*Aprenentatge cooperatiu
*Ensenyament com autoensenyament

El vídeo va per parts.
-Comandament directe:és d’origen rígid en les formes d’educar donant lloc a que la comunicació sigui unidireccional ja que l’educador és l’únic que pren decisions abans, durant i després de la tasca a realitzar. Fent que no es trobi cap mena de interacció entre l’educador i l’educand. És un mètode disciplinar essent un comandament directe com bé diu el vídeo. Aquí l’educador ha de controlar-ho tot fent que s’hagi de ser molt eficaç. Dóna assignació de tasques. Aquest model se segueix utilitzant en diferents escoles.
-Assignació de tasques: Aquest ja no es tan rígid perquè els alumnes poden decidir en alguns aspectes com per exemple assignar una tasca o espai on fer l’activitat encara que la decisió final la té l’educador. Però aquesta dóna que es trobi una petita interacció entre educador i educand. La comunicació per tant és bidireccional (encara que sigui en qüestions de formular preguntes perquè els alumnes les contestin). Aquest model fa que hi hagi una regulació de l’aprenentatge, fent grups homogenis (això dóna “cabuda” a una millor regulació ja que hi ha una integració social). En aquest podem destacar les fitxes que porta el professor per l’assignació de tasques però el producte final el proporciona l’alumnat. Aquí es pot observar que hi ha un diàleg entre tots.
-Ensenyament recíproc: En aquest es fan grups iguals entre els alumnes per l’execució de l’activitat però amb un canvi, permet intercanviar idees, ja que els alumes són els que prenen la decisió final de la realització de la tasca. L’únic que realitza el professor és l’avaluació de l’activitat. La comunicació és bidireccional.
-Descobriment guiat: Aquí l’alumnat és el centre important, ja que és el que pren totes les decisions. Aquí el professor tan sols dóna una informació general per guiar una mica als alumnes però després es queda com observador (no corregeix ni rectifica res), ja que els alumnes decideixen quin tipus de activitat han de realitzar, com avaluar-se a la resta de companys. Aquest model provoca que no hi hagi cap mena de rol entre alumnes i professor a la vegada que dóna lloc a que hi hagi una major responsabilitat entre els alumnes i una socialització molt gran, fent que es socialitzi el coneixement. La idea negativa d’aquest model és que l’alumnat no sigui objectiu i pugui per exemple avaluar a partir de les seves emocions (com aquest em cau bé té bona nota). Aquí el docent és només facilitador, hi ha una gran interacció entre els alumnes. És un procés obert ja que les propostes són dels alumnes (això positivament es que l’alumne descobreix coses, hi ha una incertesa en el producte final, necessitin valoració final els alumnes. Negativament si no estan entrenats (tenir coneixement, objectivitat...)no sigui adequat aquest model.
-Resolució de problemes: implica la inserció de l’alumnat on ells són els que decideixen quin tipus d’activitat s’ha de fer. Però el docent tan sols estableix unes normes i determina l’objectiu final de la tasca. En la regulació de l’aprenentatge el docent es el que dóna la informació a la vegada que dona suport a l’anàlisi de les característiques de la tasca realitzada. Mentre l’educand valora els seus resultats. Aquest model implica que hi hagi una creativitat per part de tots dos; alumnes (per torbar solucions als diferents problemes que es troben pel camí) i professor (per intuir si sorgeix algun problema)
-Aprenentatge cooperatiu: En aquest model es facilita el desenvolupament social, aconseguir un objectiu final determinat pels alumnes i el professor ja que hi ha una negociació entre tots dos. Aquí la comunicació té una gran importància ja que és un dels responsables per aconseguir arribar al objectiu marcat per la negociació. Hi ha una experimentació per la resolució de problemes com a temàtica. Aquí l’únic que te protagonisme és l’alumnat ja que el docent tan sols intervé si ho troba necessari i per valorar el procés d’aprenentatge, de comunicació entre els membres del grup, la tasca final marcada i la seva presentació. Aquí si que ja no es troba cap mena de rol ni professor i alumne, però el professor és el que marca el rol entre ells (part negativa)
-Autoensenyament: Aquí es troba una total responsabilitat per part dels alumnes ja que són ells mateixos els que aprenen i després es valoraran. Prenen tot tipus de decisions fins i tot de quan a d’ajudar o no el professor. El professor dóna una mínima informació. Es troba una regulació on el professor accepta tot el que diu i realitza l’alumne. Els alumnes són els que avaluen per grups i individualment. Aquest model dóna massa responsabilitat a l’alumnat, una gran implicació d’aquest. Cal destacar també que hi ha una autoregulació, les decisions dels alumnes són acceptades siguin bones o no, tenir coneixement d’un mateix. Amb un element clau; quant més et coneixes més evoluciones i més avances.

Acaba el vídeo i l’Enric pregunta; per quin model et decantaries? Es comenta que aquí si que s’accepta la paraula depèn perquè s’ha de tenir en compte que és el que busques per decidir-te per un model o un altre.
Després es comenta que l’ordre que segueix el vídeo es com dir que de dalt a baix dels models el de dalt el professor es el que té més responsabilitat a la vegada que l’alumna té més limitacions a la vegada que vas baixant pels models es va donant tot el contrari canvien les tornes; el professor és el que te limitacions (o bé no té res) i l’alumne té més responsabilitat. Tanmateix passa amb la comunicació a dalt (comandament directe) no hi a cap i a la última (autoensenyament) la comunicació de l’alumnat es entre iguals.