Sessió 18 (15.5.08)

Sessió 18, Dijous 15 de Maig

Comencem la classe i el tercer bloc, que ens ocuparà fins a final de curs. Aquest és el que més li agrada a l’ Enric. Tracta sobre el sistema educatiu espanyol en quant a l’educació formal.

Primer varem explicar com podíem conèixer el nostre sistema educatiu: comparant-nos amb altres països (contrastar problemes) com ara l’eliminació del batxillerat nocturn, el vel...mitjançant l’estudi legal i coneixent el sistema polític (grans reformes com les recents que estem patint) i finalment amb la descripció i valoració del sistema: problemàtiques, habilitats, fortaleses... L’ Enric comenta que els dos primers els donaríem a classe; el tercer no gaire.

Ens va esmentar dos webs: www.eurydice.org ( informació de l’educació a Europa) i www.oei.es (dades d’Amèrica Llatina).

Després, varem passar als gràfics de les organitzacions dels sistemes educatius d’alguns països europeus (2003/2004)

Primerament comencem per l’espanyol i observem: un tram obligatori (6/16 anys) que compren la Primària i Secundària. Comenten que alguns diuen que es comença massa tard, acaben massa d’hora...però per solucionar-ho implicaria més diners per part de l’estat, ja que si és obligatori, és gratuït.
Model igualitarista i comprenedor: hi ha un títol idèntic.
Després del tram obligatori tenim dos opcions (en cas de voler seguir estudiant) que és la Batxillerat (secundària superior o post- obligatòria) per després accedir a la Universitat o bé els cicles formatius, per anar també a la Universitat o al món laboral directament.

Seguim amb el model francès. Coincideix amb l’espanyol en què el tram obligatori és el mateix (6/16). Diferències: l’educació infantil (escola materna) comença als dos anys, a Espanya als 0.
Al tercer curs de Secundària alguns “cauen” al Lycée professional (FP), i ho decideix el professorat, i per tant no pots anar al general. Aquest general correspon al Batxillerat espanyol, tot i que és de tres anys. Aquest és un model competitiu, i accedeixen els més “llestos”. Per últim trobem el Lycée Tecnològic, que és un terme mig.
Característiques d’el model francès: currículum centralitzat i molt meritocràtic. Problemes: model laic, secundària selectiva.

Esment de “Le monde de l’education”: revista del model francès. Es poden consultar les notes de les proves del BAC (la selectivitat francesa).

Per finalitzar la classe varem estudiar el model anglès i gal•lès i Irlanda del Nord; aquest últim per separat.

Del primer dir que es tracta d’un model localista, és a dir, que les persones importants del poble ho decideixen tot (LEA).
Les escoles primàries comprenen les edats d’ entre tres a cinc anys. L’educació obligatòria comença als cinc anys i acaba als setze. Com a diferència que la Primària es divideix en dos cicles. Després es pot accedir a les escoles secundàries i després a la Universitat.

Del model d’ Irlanda del Nord trobem diferències en les escoles primàries (als dos o tres anys) i en la obligatòria, que es comença als quatre, tot i que s’acaba als setze també. Als 18 existeix una proba final que permet anar a la universitat o a les escoles tècniques.