Sessió 12 (3.4.2008). Resum

3.4.2008
Ester

El Dimecres vam començar la classe parlant d’un article que sortia a La Vanguardia on descrivia el que comentaven els companys del vestidor del jove jugador Bojan"En el vestuario es como en el campo. Se mueve con inteligencia. Escucha mucho. Cuando le hablan abre mucho los ojos. Se nota el hambre que tiene por aprender. Es un chico normal y corriente. Nada engreído. Se nota que viene de una familia estructurada. No ha perdido el juicio". Aquest article et mostra el Bojan com un model de noi que tots els pares voldrien, d’aquí va sortir un petit debat on es va preguntar: Que seria una persona educada?
També varem comentar un anunci que oferia ajudes per resoldre diversos problemes amb garantia i rapidesa. Aquest anunci el posava un medium-espiritual. Tot seguit ens vàrem preguntar, quin professor de IES podria dir això? Perquè hi ha gent que afirma què això funciona? Les persones que van i diuen que funcionen aquest mètodes es per que estan receptives, el mateix que passa a una escola: els alumnes necessiten tenir confiança amb el professor per que siguin modelables i es puguin “educar”. Quan el professor creu que té influencia sobre l’alumne té molt de guanyat, però a l’hora té molta responsabilitat.
A partir d’aquí va sortir una pregunta interessant: On està el límit de la confiança entre l’alumne i professor? La resposta va ser el "col•legisme". També va sortir el concepte de l’efecte Rossenthal (les expectatives del educador influeixen en el resultat del subjecte, quan les expectatives siguin altes els rendiments seran alts).
Desprès de trencar del gel comentant els 2 articles, vam endinsa’ns dins del temari on
varem començar pel principi de la educabilitat: crear novetats.
Per que hi hagi novetats té que haver estímuls nous, si hi ha novetats l’educació anirà millor. Els estímuls nous aniran en funció de la riquesa del medi. Quant aquests estímuls són nous et crea una reacció d’incertesa (desequilibri, pertorbació). Aquestes reaccions et fan que reorganitzis el sistema (nous aprenentatges, nous estímuls). Té que ser una incertesa controlada que doni uns marcs, menys coneixements i més marcs de referència seria l’ideal a Secundària.
Vam continua el temari comentant la professió de l’educació: en l’àmbit formal l’educació es com un fenomen complex per que hi ha interessos divergents, la intervenció de diferents professionals i agents, responsabilitat compartida i complementaria; el contingut de la professió de l’educand té que tenir continguts tècnic, pedagògics i humans i sempre una educació permanent; té que tenir un compromís social i deontològic ja que té que haver una implicació moral; també comentàrem que el professional té un autonomia ( llibertat de càtedra), però sempre hi ha uns límits com la finalitat del sistema educatiu, drets dels altres membres de la comunitat educativa, projecte educatiu i mínims curriculars però sobretot tenim que recordar que l’educador a banda de totes els dificultats li queda la distancia curta, l’AULA!