4 de març del 2008
Marc
La Montse hissa la bandera, pengem el cartell de lluita contra Bolonya i comença la Revolució.
S’anuncia una nova activitat amb grup sorpresa, ja està bé!! una mica d’emoció de part de l’autoritat. Se’ns explica el funcionament de la wiki i el mestre ens fa una demostració que no acaba de sortir, caldrà com sempre experimentar en primera persona i confiar en la tecnologia. La tasca consisteix en recuperar les qüestions de l’últim exercici en grup, produint un document que s’haurà d’alimentar connectant i relacionant els arguments aportats per cada una de les parts. Tenim dues setmanes, que segurament s’ampliaran, per documentar-nos i començar a elaborar el text.
Les Notícies: Per una banda mirem un vídeo sobre un nou model de banyador per musulmanes i per l’altra l’Anna ens llegeix un article que parla d’uns pares que agredeixen unes professores i es guanyen 1 any de presó més el pagament d’una indemnització. Com ho veiem? Per una banda, quins són els motius que indueixen a uns pares a actuar d’aquesta manera? (context, barri, pressió, etc.) i... és proporcional l’acció, al càstig que reben? Sempre hi ha hagut casos de relacions tenses entre pares i professors, d’aquí el reconeixement d’atemptat contra un funcionari públic.
Acabem amb un titular: “El máximo tribunal andaluz reconoce la objección a la educación para la ciutadanía.” Salta l’alarma al destacar el perill que suposa la decisió. Un exemple equivalent seria dir: –No vull que al meu fill li ensenyin la teoria de Darwin! L’Estat és qui marca el contingut dels ensenyaments obligatoris. S’obre una pregunta: quines disciplines s’han d’ensenyar a l’escola?
Degut a la baga del dijous 6 de març encetem, anticipant un capítol del tercer bloc de l’assignatura, el tema del dia: BOLONYA.
Definim quines són les funcions de la Universitat en el context actual:
1)Formar professionals d’alt nivell.
2)Investigar. Sense recerca no hi ha Universitat.
3)Divulgació del coneixement.
Tot el que aprenem és fruit de la investigació universitària, que és on s’investiga i es genera el coneixement. Curiositat per reflexionar: A la UB la recerca té un gran pes i és finançada amb la matrícula dels seus estudiants.
Un professor universitari disposa d’un marge amplíssim per impartir els coneixements que li semblen necessaris, a diferència d’un de batxillerat, que no disposa d’aquesta llibertat, havent-se de cenyir a un programa.
Quina és la realitat que trobem a la Universitat (nombrem alguns punts):
-Docència: representació de la societat, no és millor que el que hi ha fora.
-Mobiliari.
-Es solapen els continguts.
-Continguts no actualitzats.
-Venim a adquirir uns coneixements i a aconseguir un títol que ens proporcionarà una reducció del temps d’espera a l’hora de trobar feina. Una altra qüestió és que fem el que més ens agradi.
-etc.
Per superar aquest nivell neix el pla de Bolonya.
Els Erasmus són beques d’intercanvi amb la funció de promoure la mobilitat, enriquir-nos en coneixements i viure altres perspectives, produint ocupabilitat (de empleo).
Lisboa’97 engendra Bolonya i es crea l’ECTS: Sistema de transferència de crèdits europeus, unitat de canvi en crèdits per quan ens n’anem d’Erasmus. Conseqüentment es treballa la següent qüestió: Com validem els continguts? Posem d’exemple el de les ciències de l’educació. Hi ha molts tipus de formacions diferents a tot Europa que ensenyen continguts similars, com s’ha de fer la convalidació de crèdits per quantitat/contingut, per què quan acabem els estudis ens els validin fora?
Això és Bolonya.
Han de confluir quatre punts:
1)El paradigma formatiu. Model, metodologia semblant a tot arreu, es busca un punt d’equilibri. S’acorda que el nucli és l’estudiant i que ha de desenvolupar certes competències.
2)Estructura harmònica dels cicles. Degut a les diferències d’estructuració de les carreres en els diferents països.
3)Com ho calculem? S’acorda una dedicació a 60 crèdits anuals, que equivalen a 25-30 hores cadascun i que suposa una dedicació per part de l’estudiant de 40 hores setmanals.
4)Acreditació de la qualitat. El professorat ha de demostrar la seva vàlua a través d’una agència independent territorial. Ja no és el ministeri sinó cada universitat la que decideix i proposa uns estudis que ha d’acreditar la mateixa agència, que és qui verifica el criteri del programa. Una de les condicions és que la proposta sigui coherent amb els estàndards europeus (continguts semblants). I jo em pregunto, si tot és el mateix, no estem devaluant la diversitat que caracteritzava el programa inicial??
Arribats en aquest punt, portaveus de l’Assemblea d’estudiants prenen el control de la classe (unes regnes que aviat tornarà a prendre el Sr.Enric). Ens informen de com està organitzat el dia de baga i ens passen un fullet informatiu juntament amb una enquesta que ens demanen d’omplir. Posteriorment ens comenten els cinc punts en què es basa la manifestació del desacord contra el pla de Bolonya:
-Amb el Reial Decret desapareixen les llicenciatures i diplomatures i se substitueixen per un grau de formació generalista i buit de contingut.
-Per uns estudis avançats s’haurà de fer un Màster (a preus desorbitats).
-Les empreses privades passen a dirigir el funcionament de la universitat.
-L’asfixia del finançament públic fomenta la precarietat laboral, minvant la qualitat docent i investigadora.
-Els estudiants quedem saturats de feina amb els nous crèdits ECTS.
I el nostre controvertit professor salta al coll dels revolucionaris discutint la validesa de les seves fonts i afirmant que de tots aquests punts només n’hi han dos de totalment certs. La seva recomanació és estudiar el document original del procés.
FI