Sessió 6 (28.2.08). Resum

Sessió 6 (28.2.08)
Montse

Primera advertència de la classe: Si falten els dies que hi ha activitats, qui no ve no pot fer l'activitat i aquesta no pot repetir-se per un respecte als que si que han vingut. Així que a assabentar-se del que va passar el dia anterior, pels que no van venir.

Parlem de l'Assemblea d'estudiants de Mundet, que qui vulgui pot anar a les assemblees que realitzen i/o inscriure's a la llista de correu que tenen o visitar el seu blog i dir la seva. I de la vaga del dia 6 de març (la setmana que ve). I com que Bolonya entrarà a l'últim tema de l'assignatura, el farem el proper dimarts i així sabrem més sobre la vaga del dijous, on és possible que hi hagi algun acte a la tarda.

ESTUDI D'UN CAS: Al campus virtual treballarem els límits de l'educació.

Així que entrem al BLOC 2.

L'Enric posa la notícia d'ahir del diari Avui que diu: “Els pedagogs titllen de “pas enrere” la idea de Maragall”.
Quan l'Avui parla dels Pedagogs està referint-se a l'associació de mestres Rosa Sensat, de mestres, no pedagogs. I a més la proposta de segregació de'n Maragall ja està retirada.

A nosaltres, quins elements del fenomen educatiu ens interessa estudiar?

Segons el vídeo on es veu un acte educatiu, fem un seguit de comentaris
El que pretén la profe és educar segons uns principis.
És més com una imposició i per tant no és educatiu.
Depèn
Una mestra de P4 imposa uns hàbits i això és educar.
Però els arguments d'ella estan fets segons la seva visió de les coses.

Per estudiar un fenomen, acte,... educatiu:
Subjecte educand: Noció d'educabilitat. Qui s'educa
La relació educativa.
Dimensions, ... de com es produeix aquest canvi.
Objectius per a què educar
Hem de saber per a què s'educa, en quin sentit i amb quins valors.

Com i amb la perspectiva científica: conèixer el fenomen per a millorar-lo.

L'educand: Qui s'educa, qui és educable?
Preguntem si tothom és educable.
Tothom diu que si, que tothom és educable. Hi ha gent que diu que no, que si algú no vol ser educat, no és educable.
Possiblement és que no s'hagi trobat la manera, que sorgeixi la voluntat d'ésser educat.

Un nen de 8 anys és conscient que va al cole, que s'avorreix o que no, però no és conscient de que està essent educat.
Els aprenentatges provoquen un canvi.

L'educabilitat és exclusivament humana. L'educació implica un procés d'humanització. L'humanització seria anar més enllà dels instints.

L'aprenentatge seria Socialització + Educació = Humanització.
Però si l'educació és comunicació, algú que no tingui el domini d'aquesta comunicació és educable? com per exemple algú que neix com un vegetal? Això no ho acabem de respondre. Però la hipòtesis de partida és que els humans són educables i que els animals tan sols aprenen.

L'educació dona significació als aprenentatges. Per tant el que s'apren ha de tenir algun significat per a l'educand.
En el conservadorisme: l'Educació és imposició de matèries que ja estaven establertes.
En el progressisme: l'Educació és transformació.

Hi ha d'haver una estructura. Biològicament estem preparats per aprendre. Però no hi ha una predisposició per a educar-se, s'ha de fer. Per ex. per què triguem 2 anys a parlar?
Aprenem per necessitat. Com que naixem inútils hem d'apendre coses. Aquestes necessitats canvien amb el temps.
Mashlow, a part de sortir la seva piràmide als anuncis de Trepsol, era un psicòleg que feu la següent hipòtesis sobre les necessitats humanes, de les més bàsiques a les superiors.:


Si no tenim una fase coberta, no podem passar a l'estadi superior. Tot i això les necessitats canvien segons l'àrea geogràfica, no és el mateix pensar en les necessitats bàsiques dels barcelonins que dels colombians o els senegalesos.

Aquesta piràmide ens pot permetre marcar uns objectius, encasellar a la gent. Conèixer millor els educands.
Però si aprenem per necessitat i sols per necessitat passem d'un estadi a l'altre, el llenguatge a on el col•loquem?
L'expressió mama teta no vol dir tocar la teta a la mama, vol dir una altra cosa. Per a demanar coses.
Per pertinença a un grup.

Però si en canvi considerem que no, que el llenguatge sols és bàsic per al primer graó de Maslow, ho enfocarem d'una altra manera, sols per a cobrir les necessitats bàsiques.
Però el llenguatge també podria estar fora de la piràmide. Com una eina.

Els pedagogs han de trobar aquella necessitat i trobar els mitjans per a satirfer-la.

I per finalitzar: ENTREU ALS ALTRES BLOGS!

I una mica de propaganda: L'Enric em va passar l'últim número corresponent a aquest semestre, de la revista amb pinta de llibre “Temps d'Educació,33”. Us copío l'index.
Monografia: Cos, identitat i diversitat Cultural.
Presentació per part de Teresa Lleixà.
Indentitats en trànsit, immigració femenina i cultures corporals. De Carmen Marina Barreto Vargas.
Pedagogia i mestissatge corporal: reconfiguracions del cos immigrant des d'un context post colonial. De Jordi Planella.
Estereotips racistes en l'esport. D'Onofre Ricardo Contreras Jordán, Sixto González Víllora i Juan Carlos Pastor Vicedo.
Cos i salut en persones immigrades. De M.Cruz Molina Garuz i Crescencia Pastor Vicente.
El professorat d'educació Física i l'escola multicultural. Percepcions del context i necessitats de formació.De Marta Capllonch, Teresa Godall i Teresa Lleixà.
La inclusió de l'alumnat nouvingut mitjançant la pràctica d'activitats fisicoesportives extraescolars. De Miquel Àngel Torralba Jordán, Francesc Buscà Donet i Jorge E. Casas Escudero.
Una aproximació a la pràctica esportiva dels immigrants en el temps lliure a Catalunya. De Miquel A. Essombra.

Estudis i recerques.
L'evolució del pensament escolar al Principat (1808-1845). De Jordi Monés i Pujol-Busquets.
Dret a la educació i neocolonialisme. De Jacint Creus.
De la societat d'origen a la societat d'acollida: una aproximació als processos migratoris de dones marroquines i dominicanes. D'Ana Ayuste, Montserrat Payà, Teresa Romanyà i Eva Baltasar.
La discussió deliberada. Usar el discurs de classe per promoure el pensament crític. De Mark K. Felton.
Polítiques d'elecció de centre i segregació escolar: els centres privats dependents en els sistemes educatius europeus. D'Òscar Valiente.
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al parvulari. De Sílvia Giménez i Corrons.
De l'avaluació a l'autoavaluació. Un recorregut conceptual a través de l'art. D'Olaia Fontal.

Interseccions
Ópera i educació superior. D'Enrique Fuentes Goyanes i Jordi Solé Blanch

Reflexions i Assaigs.
Gestionar la cultura material de l'escola. Propostes i línies de discussió. D'Eulalia Collelldemont.
Les pedagogíes de la masculinitat. Thomas Arnold i el “Muscular Christianity”. De Raquel Cercós.
Quan la “Bildung” esdevé “Kultur”: consideracions sobre el “Sonderweg”alemany. De Conrad Vilanou.


Sembla que el monogràfic i la revista en si ens podrà servir per a l'estudi del cas. I he llegit la conclussió de l'estudi de'n Jacint Creus “Dret a la educació i neocolonialisme” i podria ésser un bon tema per a debatre.