Sessió 4 (21.2.2008). Resum

Dijous 21 de febrer de 2008
Albert

La gent va arribant a l’aula de mica en mica, ja que la majoria venim de l’edifici del davant d’assistir a l’assignatura d’estadística. Es crea una petita tertúlia entre els assistents sobre si s’ha de posar una hora límit d’entrada, passar llista, etc. L’Enric diu que per ell l’entrada (i sortida) és lliure, però que pensem amb els companys intentant evitar fer soroll quan ens assentem. Ens informa de què el 25 de març no hi ha classe i que ha actualitzat el blog amb nous materials.
Seguint la temàtica de l’anterior classe comencem parlant de si l’educació la decideixen els polítics o bé els pedagogs. El paper que juguem és el de proposar solucions i opinar sobre l’educació, però qui decideix finalment sempre seran els polítics. Difícilment un pedagog arriben a ser un alt càrrec polític, ja que estan com assessors de l’alt càrrec, tot i què podria ser pura imatge. Els pedagogs no tenim responsabilitats polítiques. Seguint amb temàtica política, es planteja la qüestió de si cada reforma educativa que planteja cada govern és un problema. Trobant-nos en plena (pre)campanya electoral surt la proposta d’un partit polític. Aquest partit proposa donar un xec escolar a cada família i es crea una mica de rebombori a l’aula. Es parla de que aquesta proposta hi ha una certa privatització encoberta i sorgeix el tema de l’economia en l’educació. Hi ha un parell d’aportacions i l’Enric afirma que l’economia en l’educació és important.
Per què hi ha la teoria de l’educació? Cal dir que l’educació és pràctica i la teoria de l’educació és una teoria pràctica i que pretén dir-nos que hem de fer. A finals del segle XIX hi ha una divisió epistemològica entre teoria i pràctica. Sorgeix la didàctica i les metodologies com a focus d’atenció. A principis del segle XX, hi ha una separació entre experimentalistes i racionalistes, que avui dia segueix vigent. A mitjans-finals del segle XX es produeix una disgregació temàtica. Això produeix que sorgeixin les especialitzacions en vers d’un coneixement general i poc profund de les diferents temàtiques. La pregunta que sorgeix és si es tracta d’un fet bo, però no hi ha una resposta única. Aquesta especialització temàtica provoca una diversificació de les ciències socials, amb l’amplificació del fenomen educatiu.
El 1968, Coombs va publicar un anàlisi macroeducatiu anomenat La crisis mundial de l’educació, on es veien mancances en l’educació en la salut, l’ergonomia o el criteri de construcció de noves escoles. Totes aquestes mancances tenen un lligam important amb l’educació que condiciona les teories educatives. La teoria de l’educació té influències de la perspectiva germànica i de la angloamericana.
Ens trobem que de vegades és difícil definir fronteres entre diferents àmbits. No sempre està clar qui ha de fer què, ja que per poder fer alguna cosa potser es necessari utilitzar coses d’altres àmbits i això passa en la nostra facultat. De vegades no és fàcil saber si estàs fent filosofia, antropologia, història o teoria de l’educació.
Utilitzant la teoria de l’educació per a millorar la pràctica, ens permet reconèixer la utilitat d’altres especialitats, com ara l’estadística, la història,etc. La teoria de l’educació ha de fer un esforç per donar solucions als problemes educatius.
Cal dir que aquesta sessió ha estat la menys participativa fins al moment i no van haver-hi gaires aportacions per part nostra.